Dijous 8 d’Abril vaig presentar a Barcelona el meu darrer llibre “Paraules emmetzinades” a la Biblioteca Bonnemaison de Barcelona i van assistir-hi més de 150 persones. Un èxit.  La periodista Eugènia Ibàñez va moderar i presentar l’acte i va entrevistar-nos a la Vicki Bernadet i a mi. Vam parlar de la novel.la, dels abusos sexuals infantils, del síndrome d’Estocolm i  de la dificultat d’escriure per joves. Tot seguit les actrius Mont Plans i  Meritxell Santamaria van fer una emotiva lectura de fragments de la novel.la que em van posar la pell de gallina.

A la sala, plena de gom a gom, hi havia força joves i alguns d’ells ja s’havien llegit el llibre. Interessants les preguntes que van fer. Em quedo amb la millor de totes. ¿Per què el llibre acaba dient “Les dones sempre tenen raó″? 

Perquè és la pura veritat.  

Gràcies a tots els que vau acompanyar-me durant a aquesta estona entranyable.

I als que no vau poder asistir-hi us convido a llegir-vos el llibre. Està agradant mot i ja s’ha exhaurit la primera edició en català.

�

Aquest dijous 8 d’Abril a les 19.00 presento el llibre “PARAULES EMMETZINADES” guanyador del Premi EDEBÉ Juvenil d’enguany a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. ( C/ Sant Pere Més Baix, 7).

L’acte comptarà amb la presència de la Vicki Bernadet, Presidenta de la Fundació Vicki Bernadet contra l’abús sexual infantil i de la periodista Eugènia Ibàñez.

Les actrius Mont Plans i Meritxell Santamaria llegiran fragments de la novel.la i donaran veu a les protagonistes de la història.

Hi esteu convidats!!!

�

NOVETAT!!

Ja és a les llibreries el meu darrer llibre “Paraules emmetzinades” guanyador del Premi EDEBÉ Juvenil 2010.

Què va passar amb la Bàrbara Molina? mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilar-se, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la filla desapareguda, el d’una noia que va trair la seva millor amiga.

Paraules emmetzinades és una crònica d’un dia trepidant viscut a contrarrellotge i protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre’s, es veurà sacsejat per noves claus.

De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s’il.lumina en obrir-se  casualment una finestra.

Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que dissecciona la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències  devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensant.

�

Dilluns 15 de Març vaig entrar per primer cop a la presó Model de Barcelona. Tota una vida passant-hi per davant, creuant els dits  i sentint com se’m posava la pell de gallina en recordar tants i tants empresonats dels anys del franquisme.

 Finalment, sense traumes i  per casualitat,  he tingut ocasió de coneìxer una petita part de la realitat que s’amaga murs endins.

Vaig estar tot un matí amb reclusos del mòdul psiquiàtric.

I us creureu si us dic que vaig jugar amb ells a un, dos, tres picaparets?

La realitat supera la ficció. Quinze presos i quinze visitants (entre els quals hi era jo) vam participar conjuntament de les activitats esportives que organitza la Merche Rios ( una professora marxosa i agosarada) cada dilluns, ajudada d’estudiants de la universitat. Una hora i mitja jugant a la gallineta, a la cadena, a tocar i a parar i a un munt de jocs que ens feien recordar el pati de l’escola i que difuminava qui eren els de dins i els de fora.

 I quan ja ens havíem fet amics a força de córrer en el mateix bàndol i d’agafar-nos de la mà, vam fer un pica-pica i va ser l’hora de la xerrada.

Vaig parlar-los de com escriure guions de ficció per Televisió i es van mostrar molt atents i interessats. Sobretot l’Andrés Rabadán que ja té experiència amb això dels guions i l’escriptura. Per si no ho sabeu va escriure el llibre histories des de la presó i va ajudar a esriure el guió de la seva pròpia pel.li. “Las dos vidas de Andrés Rabadán” Un xaval atent i cordial que podria ser qualsevol jove de qualsevol facultat si no fos perquè fa setze anys que viu a la presó.

Si encara no us heu llegit el llibre feu-lo. Us el recomano vivament. Una mirada aguda que dissecciona personatges sucosos i retrata admirablement les misèries humanes.

Els interns esperen delitosos els dilluns i ,segons els funcionaris,  aquest dia s’afaiten i es dutxen amb més ganes si cap per rebre les visites nets i mudats  i  respirar amb golafreria l’alenada d’aire fresc que es cola Model endins.

El logo de la samarreta de l’activitat ( dissenyada per l’Andrés Rabadán)  és un cor que somriu agraït per l’oxigen que li arriba cada dilluns.

Una metàfora tan real com la vida mateixa.

GRÀCIES MERCHE PER PORTAR L’ESPERANÇA ALS QUI JA NO ELS EN QUEDA!!!

No és a Groenlàndia, ni a Canadà. És a Sant Feliu de Llobregat dilluns dia 8 ( Per cert, el dia de la dona) al jardí de casa meva.  El meu fill Víctor va fer un ninot i va dir que era el dia més feliç de la seva vida. D’altres no estaven tan exultants.  Molta gent es va quedar penjada, sense transport i morta de fred, com la meva professora d’anglès que no entenia res ( creia que això era el mediterrani) i  es va  refugiar a casa meva demanant “help”.  

Els escriptors sabem que la realitat supera la ficció.

Visca Catalunya coberta de neu!!!!   

�

L’Escola Coves d’en Cimany, al costat del Parc Güell, em va rebre qüestionari en mà i càmera preparada. Uns periodistes de primera que fins i tot han redactat la crònica d’aquesta visita.

La reprodueixo tal qual i els felicito a ells i a les seves mestres, la Conxa i la Nèlida.

Divendres, 26 de febrer ens va visitar l’escriptora Maite Carranza.

Els alumnes de 6è havíem llegit  el seu llibre:

VOLS SER EL NOVIO DE LA MEVA GERMANA? 

I vam tenir l’oportunitat de fer un fòrum amb l’autora.

Haviem preparat moltes preguntes per fer-li sobre el llibre i també a ella com escriptora.

Ens va explicar d’on havia tret la idea dels personatges,  que sempre li ha agradat molt la literatura, que per escriure necessita estar sola i tenir silenci, que ha escrit 43 llibres  i alguns traduits a molts idiomes!!  I també anècdotes divertides… i

Aquestes són les nostres impressions

Ha estat una persona  molt agradable i divertida. Ens va explicar moltes coses interessants.

M’ he quedat amb moltes ganes de llegir la trilogia de les bruixes que ha escrit.

Em va agradar molt poder fer-li  una entrevista  i viure l’experiència d’escoltar

anècdotes  seves i de la seva filla . M’agradaria  llegir  mes llibres d ‘ella.

Em van agradar les anècdotes dels seus fills. Va explicar que moltes li han servit per escriure les histories dels seus llibres.   

Com que la feina d’escriure s’ha de fer asseguda, sempre, abans de posar-s’hi, necessita córrer una mica i anar a la piscina.

En va fer riure quan explicava l’experiència amb la seva filla adolescent i que va ser el que va inspirar la novel·la que nosaltres hem llegit: Vols ser el novio de la meva germana?.

De totes les anècdotes que ens va explica, per mi, la millor, la de la veïna:  quan era petita saltava amb les seves germanes a corda i la veïna de sota s’enfadava i deia que, de tant saltar,  es faria una esquerda al sostre i cauríem a l’olla  de la seva sopa i se’ns  menjaria.

Em va fer molta gràcia quan va dir que de petita li deien “persiana” perquè s’enrotllava molt xerrant. I em sembla que no ha canviat gens ni mica.

Va ser simpàtica  i va respondre  totes les preguntes que li van fer.

                                                                          Alumnes de 6è ( la Lluna i els Planetes)

�

Aquests que veieu a la foto són escolanets de Montserrat . Canten com els àngels, toquen dos instruments musicals i llegeixen la Càndida . Són músics, lectors, jugadors d’escacs i xavals encantadors.

Vaig tenir l’honor de visitar l’Escolania i passar un matí en companyia dels escolans gràcies a en Xavier Padrissa. Resulta que fa anys que el seu professor de llengua, el pare Lluís, els fa llegir el llibre de la Càndida. Qui ho havia de dir!  

I gràcies a la Càndida vaig poder visitar aquest món fascinant de les seves aules, els seus dormitorixs, les seves sales de jocs, el seu menjador i la seva sala de cant. Aquesta que veieu  a la foto i on es va fer la trobada.

I després van cantar la Salve i el Virolai al Monestir. I jo els vaig sentir embadalida des d’un setial d’honor.

Una experiència única.

�

Molta premsa escrita va parlar del premi EDEBÉ i es va fer ressó de l’esdeveniment.  Destaco entre les noticies aparegudes en els mitjans escrits  l’article de la Rosa Piñol publicat el dia 28 de Gener. Es titula Pedagogia de la crueldat, un títol intel.ligent i  esmolat.   

Agraeixo des d’aquesta pàgina l’atenció deferent de la Vanguardia per les informacions culturals i literàries i el bon fer de la Rosa Piñol.

I amb motiu del Premi he visitat la televisió, al programa de Barcelona Connexió ( BTV), i  la ràdio, al Programa del Matí de Catalunya Ràdio amb el Manuel Fuentes.

Podeu escoltar i visionar totes dues entrevistes, de gairebé vint minuts de duració cadascuna,  on parlo llargament de la nova novel.la i de literatura juvenil.    

Aquí hi ha l’enllaç de l’entrevista de ràdio ( 19 de febrer)  http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=417035

Aquí hi ha l’enllaç de l’entrevista de BTV ( 9 de febrer)

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=8091&cercaProgrames=227&fInici=09/02/2010&fFin=19/02/2010

�

Vaig escriure “Paraules emmetzinades “ aquest estiu.  Va ser una novel.la apassionada que va sortir gairebé tota sola, sense esforços. Volia escriure-la des de feia molt teemps i no sabia com,  fins que vaig trobar l’argument adequat per parlar de les coses que desitjava.

M’alegra especialment que hagi estat premiada i reconeguda per un Jurat com el del premi EDEBÉ,  perquè és una novel.la compromesa que parla  sobre el maltractament de gènere i els abusos sexuals. Un tema arriscat per a la literatura juvenil.

La història narra en clau de thriller el cas d’una noia desaparegua, la Bárbara Molina, que ha estat segrestrada durant quatre anys en un zulo. Tres personatges propers a  la protagonista, la mare, l’ amiga i el policia, intenten fer encaixar el trencaclosques, pero la Bárbara, la veu en primera persona, és l’ única que té la peça que els falta.

Paraules emmetzinades  veurá la llum pròximamente a la colecció Periscopi d’ EDEBÉ  i  será publicada en castellà, català, gallec, euskera i valencià.

Aquesta foto serà la de la portada. Molt eloqüent. Molt amarga.

�

Ahir dia 28 de Gener de 2010 vaig rebre el Premi de literatura Juvenil EDEBÉ per la novel.la “Paraules emmetzinades”

Va ser un dia feliç que vaig compartir amb l’altre guardonat, Rodrigo Muñoz i amb tots els amics, familiars i professionals que van assistir a la gala i que em van acompanyar en aquesta ocasió tan especial.

Gràcies al Jurat, a l’Editorial EDEBÉ i a tots el qui han contribuït perquè aquest novel.la fos escrita i premiada.

Avui, The day after, el destino a pair les emocions d’una jornada tan intensa.  

Demà us parlaré sobre la novel.la que veurà la llum pròximament.

Gràcies també a tots els que m’heu enviat la vostra felicitació i les vostres paraules d’afecte.

Un brindis a compartir amb tothom!!!