Aquesta entrada va ser publicada el dimecres, abril 28th, 2010 a las 21:39 en Actualitat, Events, General, Presentacions . Pot fer un seguiment de qualsevol resposta a través de RSS 2.0 . Els comentaris estan tancats.
Sant Jordi, imbatible un cop més, va véncer les previsions metereològiques i durant tot el dia va regnar el sol, el bon rotllo i les cues. En la foto de dalt, al Corte Inglès de la Plaça Catalunya, la cua era del Buenafuente, fora de quadre, que es va quedar sense mà. Les literates ( Mª de la Pau Janer, jo mateixa i la Llucia Ramis) aprofitàvem per fer-la petar i riure una estona.
Signar llibres de vegades és una excusa per retrobar vells amics. Com els que veieu. Abaix a l’esquerra l’Albert Espinosa ( vam treballar junts fent guions) a la dreta el Javier Ruescas ( jove promesa de la fantasy).
I és un moment excele.lent per xerrar amb les lectores com la Laura i la seva amiga ( A sota a l’esquerra) i conèixer escriptores novells com la Gemma Puig ( a la dreta) que s’estrenava amb la seva primera novel.la signant a l’Abacus.
Hauria estat un Sant Jordi com qualsevol altre si no s’hagués produït el curiós fenòmen del retrobament paranormal al mig de la plaça Catalunya dels autori catalani de la Nave di libri ( a sota a la foto) i de tota la meva família ( no tinc foto, ja els tinc molt vistos).
Increïble. Oi?
�
maig 18th, 2010 el 20:09
Hola Maite!
Em sap greu no haver vist aquesta entrada del teu blog abans, la veritat es que he anat força ocupada. Gràcies per enrecordar-te de mi, no cal que et digui que va ser un plaer poder parlar una estoneta amb tu i la meva amiga, la Núria, també va estar molt contenta. Ja estic llegint “Paraules emmetzinades” i t’haig de dir que de moment m’està agradant molt. Quan l’acabi ja t’enviaré un correu per explicar-te que m’ha semblat.
Una abraçada!
maig 19th, 2010 el 21:06
Espero la teva impressió.
Una abraçada,
Maite
juliol 6th, 2010 el 23:24
Hola Maite!
jo també he anat de bòlit! Però gràcies per pensar en els escriptors novells!
Trobo Paraules Emmetzinades una dolça melodia agredolça… i brutal… és fantàstica!
M’encantaria saber quan tinguis temps que en penses si et vé de gust de la meva petita Laia.
Una abraçada molt forta!
juliol 22nd, 2010 el 9:38
Estimada Gemma,
Has estat molt valenta per plantejar una temàtica tan arriscada com l’homosexualitat femenina en una primera obra juvenil. És una història entranyable, propera i fresca.
Felicitats i un petó a la Laia, l’Alex, la Becky, la Patty, la mare i a TU!
See you!
Maite