Acabo d’aterrar del Brasil i encara sento el so encomanadís de la Samba i l’olor enganxifosa dels fruits tropicals amb què preparen els succos. Brasil és excessiu i musical, càlid i proper. Vaig estar tot just cinc dies a Sâo Paulo. Una ciutat que a primer cop d’ull es percep hostil. I ho és sense dubte. El centre està sent desallotjat per la droga i els barris marginals són ciutats sense llei. La gent viu a gratacels amb porters policies les 24 hores. No surten al carrer després de les 9 de la nit i és impensable que els nens vagin sols a l’Escola. Sao Paulo és un caos automobilístic des de les 7 del matí i els metros estan atapeïts de gent. Un formiguer humà de campi qui pugui. No és estilós com Roma ni glaumourós com Nova Iork. Però la gent balla Samba a les 11 del matí a la plaça de la República.
Confesso que m’hi vaig sentir bé enmig del caos i el desgavell.
Vet aquí el contrast d’una ciutat on cohabiten cases d’una planta amb edificis de 30 pisos. autopistes, ponts, rieres i abocadors escampats arreu enmig de barris impossibles.
Hi vaig anar convidada pel meu editor Gilberto Franco per presentar el primer llibre de la trilogia en portuguès. Una edició molt encertada amb la millor capa ( portada) que s’ha fet de la lloba. Vaig ser a la Fira del llibre infantil i Juvenil que celebra des de fa 27 anys el Col.legi Miguel de Cervantes, una prestigiosa escola bilingüe cofinançada pel Ministerio de Educación Español. La fira em va deixar bocabadada. Carpes, stands, xerrades, dinars i molts, molts xavals. Admirable.
Conviden una vintena d’autors brasilenys i argentins sobretot i tenen un munt d’estands de les editorials del sector. Una festa al voltant del llibre en la qual em va tocar adreçar-me a un nombrós auditori. Vaig fer “palestres” per a totes les edats i els gustos presentant els meus llibres i parlant de fantasia i mites. Vaig protagonitzar l’acte d’Obertura, en companyia d’un poeta especialista en Vinicius de Moraes que amb un apaassionament gairebé sagrat va cantar i recitar la Creació. I tot amenitzat amb somriures, petons, abraçades, dolços, cafès i succos. L’hospitalitat dels portuguesos-espanyols és fora de sospita. El personal de l’Escola, l’editor i la seva família i els lectors em van abrumar amb la seva simpatia i la seva generositat.
A sota a l’esquerra amb en Gilberto Franco. Al mig amb alguns professors del Col.legi Cervantes. A la dreta amb unes lectores carinyoses.
Visca la Caipirinha!!!
�
