NOVETAT!!

Ja és a les llibreries el meu darrer llibre “Paraules emmetzinades” guanyador del Premi EDEBÉ Juvenil 2010.

Què va passar amb la Bàrbara Molina? mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilar-se, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la filla desapareguda, el d’una noia que va trair la seva millor amiga.

Paraules emmetzinades és una crònica d’un dia trepidant viscut a contrarrellotge i protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre’s, es veurà sacsejat per noves claus.

De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s’il.lumina en obrir-se  casualment una finestra.

Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que dissecciona la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències  devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensant.

�

Dilluns 15 de Març vaig entrar per primer cop a la presó Model de Barcelona. Tota una vida passant-hi per davant, creuant els dits  i sentint com se’m posava la pell de gallina en recordar tants i tants empresonats dels anys del franquisme.

 Finalment, sense traumes i  per casualitat,  he tingut ocasió de coneìxer una petita part de la realitat que s’amaga murs endins.

Vaig estar tot un matí amb reclusos del mòdul psiquiàtric.

I us creureu si us dic que vaig jugar amb ells a un, dos, tres picaparets?

La realitat supera la ficció. Quinze presos i quinze visitants (entre els quals hi era jo) vam participar conjuntament de les activitats esportives que organitza la Merche Rios ( una professora marxosa i agosarada) cada dilluns, ajudada d’estudiants de la universitat. Una hora i mitja jugant a la gallineta, a la cadena, a tocar i a parar i a un munt de jocs que ens feien recordar el pati de l’escola i que difuminava qui eren els de dins i els de fora.

 I quan ja ens havíem fet amics a força de córrer en el mateix bàndol i d’agafar-nos de la mà, vam fer un pica-pica i va ser l’hora de la xerrada.

Vaig parlar-los de com escriure guions de ficció per Televisió i es van mostrar molt atents i interessats. Sobretot l’Andrés Rabadán que ja té experiència amb això dels guions i l’escriptura. Per si no ho sabeu va escriure el llibre histories des de la presó i va ajudar a esriure el guió de la seva pròpia pel.li. “Las dos vidas de Andrés Rabadán” Un xaval atent i cordial que podria ser qualsevol jove de qualsevol facultat si no fos perquè fa setze anys que viu a la presó.

Si encara no us heu llegit el llibre feu-lo. Us el recomano vivament. Una mirada aguda que dissecciona personatges sucosos i retrata admirablement les misèries humanes.

Els interns esperen delitosos els dilluns i ,segons els funcionaris,  aquest dia s’afaiten i es dutxen amb més ganes si cap per rebre les visites nets i mudats  i  respirar amb golafreria l’alenada d’aire fresc que es cola Model endins.

El logo de la samarreta de l’activitat ( dissenyada per l’Andrés Rabadán)  és un cor que somriu agraït per l’oxigen que li arriba cada dilluns.

Una metàfora tan real com la vida mateixa.

GRÀCIES MERCHE PER PORTAR L’ESPERANÇA ALS QUI JA NO ELS EN QUEDA!!!

No és a Groenlàndia, ni a Canadà. És a Sant Feliu de Llobregat dilluns dia 8 ( Per cert, el dia de la dona) al jardí de casa meva.  El meu fill Víctor va fer un ninot i va dir que era el dia més feliç de la seva vida. D’altres no estaven tan exultants.  Molta gent es va quedar penjada, sense transport i morta de fred, com la meva professora d’anglès que no entenia res ( creia que això era el mediterrani) i  es va  refugiar a casa meva demanant “help”.  

Els escriptors sabem que la realitat supera la ficció.

Visca Catalunya coberta de neu!!!!   

�

L’Escola Coves d’en Cimany, al costat del Parc Güell, em va rebre qüestionari en mà i càmera preparada. Uns periodistes de primera que fins i tot han redactat la crònica d’aquesta visita.

La reprodueixo tal qual i els felicito a ells i a les seves mestres, la Conxa i la Nèlida.

Divendres, 26 de febrer ens va visitar l’escriptora Maite Carranza.

Els alumnes de 6è havíem llegit  el seu llibre:

VOLS SER EL NOVIO DE LA MEVA GERMANA? 

I vam tenir l’oportunitat de fer un fòrum amb l’autora.

Haviem preparat moltes preguntes per fer-li sobre el llibre i també a ella com escriptora.

Ens va explicar d’on havia tret la idea dels personatges,  que sempre li ha agradat molt la literatura, que per escriure necessita estar sola i tenir silenci, que ha escrit 43 llibres  i alguns traduits a molts idiomes!!  I també anècdotes divertides… i

Aquestes són les nostres impressions

Ha estat una persona  molt agradable i divertida. Ens va explicar moltes coses interessants.

M’ he quedat amb moltes ganes de llegir la trilogia de les bruixes que ha escrit.

Em va agradar molt poder fer-li  una entrevista  i viure l’experiència d’escoltar

anècdotes  seves i de la seva filla . M’agradaria  llegir  mes llibres d ‘ella.

Em van agradar les anècdotes dels seus fills. Va explicar que moltes li han servit per escriure les histories dels seus llibres.   

Com que la feina d’escriure s’ha de fer asseguda, sempre, abans de posar-s’hi, necessita córrer una mica i anar a la piscina.

En va fer riure quan explicava l’experiència amb la seva filla adolescent i que va ser el que va inspirar la novel·la que nosaltres hem llegit: Vols ser el novio de la meva germana?.

De totes les anècdotes que ens va explica, per mi, la millor, la de la veïna:  quan era petita saltava amb les seves germanes a corda i la veïna de sota s’enfadava i deia que, de tant saltar,  es faria una esquerda al sostre i cauríem a l’olla  de la seva sopa i se’ns  menjaria.

Em va fer molta gràcia quan va dir que de petita li deien “persiana” perquè s’enrotllava molt xerrant. I em sembla que no ha canviat gens ni mica.

Va ser simpàtica  i va respondre  totes les preguntes que li van fer.

                                                                          Alumnes de 6è ( la Lluna i els Planetes)

�