Maite Carranza

Aquests que veieu a la foto són escolanets de Montserrat . Canten com els àngels, toquen dos instruments musicals i llegeixen la Càndida . Són músics, lectors, jugadors d’escacs i xavals encantadors.

Vaig tenir l’honor de visitar l’Escolania i passar un matí en companyia dels escolans gràcies a en Xavier Padrissa. Resulta que fa anys que el seu professor de llengua, el pare Lluís, els fa llegir el llibre de la Càndida. Qui ho havia de dir!  

I gràcies a la Càndida vaig poder visitar aquest món fascinant de les seves aules, els seus dormitorixs, les seves sales de jocs, el seu menjador i la seva sala de cant. Aquesta que veieu  a la foto i on es va fer la trobada.

 

 

I després van cantar la Salve i el Virolai al Monestir. I jo els vaig sentir embadalida des d’un setial d’honor.

Una experiència única.

Â

 

Molta premsa escrita va parlar del premi EDEBÉ i es va fer ressó de l’esdeveniment.  Destaco entre les noticies aparegudes en els mitjans escrits  l’article de la Rosa Piñol publicat el dia 28 de Gener. Es titula Pedagogia de la crueldat, un títol intel.ligent i  esmolat.   

Agraeixo des d’aquesta pàgina l’atenció deferent de la Vanguardia per les informacions culturals i literàries i el bon fer de la Rosa Piñol.

 

I amb motiu del Premi he visitat la televisió, al programa de Barcelona Connexió ( BTV), i  la ràdio, al Programa del Matí de Catalunya Ràdio amb el Manuel Fuentes.

Podeu escoltar i visionar totes dues entrevistes, de gairebé vint minuts de duració cadascuna,  on parlo llargament de la nova novel.la i de literatura juvenil.    

 

 

 

Aquí hi ha l’enllaç de l’entrevista de ràdio ( 19 de febrer)  http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=417035

 

 

 

Aquí hi ha l’enllaç de l’entrevista de BTV ( 9 de febrer)

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=8091&cercaProgrames=227&fInici=09/02/2010&fFin=19/02/2010

 

�

 

Vaig escriure “Paraules emmetzinades “ aquest estiu.  Va ser una novel.la apassionada que va sortir gairebé tota sola, sense esforços. Volia escriure-la des de feia molt teemps i no sabia com,  fins que vaig trobar l’argument adequat per parlar de les coses que desitjava.

 

M’alegra especialment que hagi estat premiada i reconeguda per un Jurat com el del premi EDEBÉ,  perquè és una novel.la compromesa que parla  sobre el maltractament de gènere i els abusos sexuals. Un tema arriscat per a la literatura juvenil.

 

La història narra en clau de thriller el cas d’una noia desaparegua, la Bárbara Molina, que ha estat segrestrada durant quatre anys en un zulo. Tres personatges propers a  la protagonista, la mare, l’ amiga i el policia, intenten fer encaixar el trencaclosques, pero la Bárbara, la veu en primera persona, és l’ única que té la peça que els falta.

 

Paraules emmetzinades  veurá la llum pròximamente a la colecció Periscopi d’ EDEBÉ  i  será publicada en castellà, català, gallec, euskera i valencià.

 

Aquesta foto serà la de la portada. Molt eloqüent. Molt amarga.

 

�