Maite Carranza

LA CLÀUDIA I JO US DESITGEM BON NADAL!!!

La Clàudia és una petita artista, filla d’una amiga, que ha composat una Nadala molt especial.

EL 25 DE FEBRER FUM FUM FUM

I resulta que jo també vaig néixer aquest dia.

Aquí la teniu:

EL FUM, FUM, FUM DE CLAUDIA

El  25   de   Febrer 

fum,fum,fum,

El   25  de   Febrer  

fum,fum,fum,

Ha   nascut   una    nena

Rosadeta  rosadeta   filla

De  l’ escriptora  Carmen

Ha  nascut   a   Barcelona

Fum,fum,fum,

Alla   dalt del   hospital

Fum,fum,fum,

alla   dalt  de  l ‘ hospital

Fum,fum,fum,

Ha nascut una nena

Que es diu Claudia

Que es diu Claudia

Beu llet del pit de Carmen

El seu pare es diu Philippe

Fum,fum,fum,

El  germà  de  la  petita

Fum,fum,fum,

El  germà de  la petita

Fum,fum,fum,

El  germà  de  la   petita

Es  diu  Lucas

Es diu Lucas

I l’estima amb bogeria

Li fa petons a la panxa,

Fin, fin, fin.

Claudia Turolla (amb la col.laboració del seu germà Lucas)

�

Si voleu conèixer nens i nenes devoradors d’històries i escoltadors de contes visiteu l’Escola Gitanjali a Badalona. Aquests són els petitons de parvulari que no van badar boca mentre els explicava el conte de la Filomena Ficalapota.  

GITANJALI Ara celebra el seu 40è aniversari. Quaranta anys educant en l’amor als llibres i la lectura. Una feinada invisible que amb els anys fructifica.  Si algun cop fan un estudi a Badalona i descobreixen una franja de població lectora, lligant caps descobriran que han estat alumnes de Gitanjali. 

Aquests són els protagonistes del fòrum que vaig celebrar dilluns. Tots els alumnes des de primer fins a sisè. Lectors detallistes i amfitrions educadíssims. La trobada tot just va ser un tast de la tasca lectora que faran al llarg del curs. Tot plegat culminarà per Sant Jordi amb una festa sonada farcida de propostes artístiques ( música, teatre, ombres xinesques,… ).

Que els reis els portin moltes, moltes històries i la meva enhorabona a GITANJALI i al seu equip de mestres. ( Al fons de la fotografia de l’esquerra n’hi ha uns quants).

Maite

�

Aquesta setmana estaré atrafegada visitant Escoles, Instituts i Biblioteques. Aniré a Badalona, a l’Ametlla del Vallès, al Prat del Llobregat, a Barcelona i a Figueres.

Com a novetat cal ressenyar que tinc tres xerrades sobre “Màgia d’una nit d’Estiu”. Serà una primícia escoltar de viva veu les impressions i curiositats dels lectors.

I els qui viviu prop de Figueres ja ho sabeu, la xerrada del dimecres tarda a les 18.00 és oberta a tothom.

Amenaço amb publicar fotos i ressenyes de les trobades.

�

TERCERA EDICIÓ DE MÀGIA!!!

I ja van tres. 

El que no comptabilitzo són les crítiques i ressenyes.  Us adjunto un parell. L’una de l’Anabel Sáiz  Ripoll, reconeguda crítica literària que ja va fer un monogràfic meu a CLIJ ( Febrer 2008) i un estudi de la Guerra de les Bruixes al País. Ha escrit un article molt interessant al blog  Pizca de Papel recomanant la novel.la per a majors de 13 anys. Aquí teniu el Link.

 EL BLOG DE PIZCA DE PAPEL

La segona és del JAVIER RUESCAS, un joveníssim escriptor fantasiós que prové del misteriós “Templo de las mil puertas” i que ja ha publicat el primer títol de la trilogia “Cuentos de Bereth” amb molt èxit. Per si no el coneixeu us diré a que a més de simpàtic i treballador és molt guapo.  El link del seu Blog ( tan recomanable com els seus llibres) és:

�
http://javierruescas.blogspot.com/2009/12/magia-de-una-noche-de-verano-de-maite.html

GRÀCIES ANABEL I JAVIER!!!

Estic encantada amb la rebuda i sospito que s’acosten unes vacances de nadal màgiques.

La notícia del segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània em trasbalsa per l’esgarrifosa proximitat del succès.

L’Albert Vilalta, l’enginyer, és el marit d’una coneguda, la Mònica, una noia encantadora que en aquests moments està vivint en carn pròpia la ficció que vaig concebre aquest estiu.

I és que la meva darrera novel.la tracta d’un segrest, del patiment dels familiars, de l’espera, de la incertesa, de la desesperació,  de la impotència i de totes les tensions que es generen al voltant d’una desaparició com la que ens ocupa.  

La tercera i malaurada coincidència és que conec Mauritània. Hi vaig viatjar en una aventura singular  l’any 97 i vaig viure de molt a prop la corrupció de la policia i la perillositat d’un país on encara perdura l’esclavitud i on l’Estat és una invenció d’una fallida herència francesa. Malgrat tot, l’hospitalitat i generositat dels nomades del desert, molts d’ells saharauis refugiats i militants del Frente Polisario, compensava  amb escreix el regust amarg del postcolonialisme decadent d’un territori marcat per la guerra i la sequera.  Vaig recollir totes les meves experiències al llibre “Sin invierno”, el motiu per volar fins a Noadibou i agafar el tren més llarg del món que travessa el desert i et duu fins a Zouerate , a l’infern de les mines de ferro. 

Des d’aquestes pàgines expresso el desig que els tres segrestats, L’ALBERT VILALTA, L’ALÍCIA GÁMEZ i el ROQUE PASCUAL. siguin alliberats al més aviat possible i acabi el malson per a ells i les seves famílies i amics.   

Mai un segrest m’havia semblat tan esgarrifosament proper.