Vaig anar a viure a Sant Feliu de Llobregat ara farà vint-i-set anys, com per casualitat, i m’hi vaig quedar. Sóc Sant Feliuenca d’adopció i me’n sento orgullosa. Un poble amb tradició progressista, prop de Barcelona, amb riu, amb muntanya i sobretot amb una poetessa i escriptora de la categoria de la JOANA RASPALL.
Tot plegat raons de pes que van pesar.
I aquí sóc. Admirant aquesta dona admirable que als seus 96 anys acaba de publicar un llibre de haikus i tankasi formant part, com els darrers quatre anys, del Jurat del concurs de Relats Curts Joana Raspall per a dones que convoca l’Associació de la Dona de Sant Feliu de Llobregat.
Aquest divendres 27 es van lliurar els Premis d’aquesta darrera convocatòria. I, com cada any, la lectura dels originals presentats em va trasbalsar. Dolor, tristesa, solitud, desamor i incomprensió són potser els temes més comuns que alenen en els relats. Dones que escriuren en primera persona i relaten catàrticament fragments de les seves vivències. Tant de bo siguin capaces de superar els seus tràngols de la mà de literatura. Com la Joana Raspall, una dona mereixedora de Premi.
Felicitats per les guanyadores!!!
