Si Sant Jordi es fes un tomb per la Rambla preferiria signar llibres o tornar a matar el drac?
Sant Jordi és una jornada dura per als escriptors. Per als qui signen i per als qui no, per als qui tenen una llarga cua i per als qui s’estan darrere la taula amb un somriure petrificat, per als qui tenen l’agenda completa o la tenen buida, per als qui van a corre-cuita d’un lloc a un altre o per als qui es queden a casa mirant darrere la finestra.
Sant Jordi no seria escriptor ni borratxo. Sant Jordi s’estimaria més tornar a matar el drac.
I per passar l’estona i tenir un record, entre signatures, somriures i aparadors, unes quantes fotos amb alguns personatges que, per punyetera casualitat, van compartir taula amb mi a l’Fnac i a l’Abacus.
Dalt, a l’esquerra, fent de mortadel.la de l’ il.lustre sandwich Racionero / Gibson ( des d’aquí la meva admiració per a tots dos i per a la seva obra ) i a l’altra foto al costat de Toni Iturbe i Alex Omist, una parella més jove i amb una obra més juvenil, però no per això menys prometedors que els anteriors.
Dues retrobades fortuïtes. L’Anna Manso ( esquerra), amb el petit Nil, una vella amiga guionista i escriptora a qui us recomano llegir. I l’Ann Catherine Geuder ( dreta i amb ulleres) l’editora alemanya i fidel amant del pa amb tomàquet que ja ha decidit publicar Màgia d’una Nit d’Estiu en alemany ( a Berlin Verlag- Bloombsbury)
I un 10 per la nova llibreria Bertrand. Allà vaig tenir la cadira més còmoda, la cua més llarga i la bossa més maca.
No em vaig poder fer fotos amb tothom. Des d’aquí una salutació a Mossèn Ballarin que em va regalar un llibre seu, a la Laura Gallego que me’l va fer dedicar i en Jordi Sierra i Fabra a qui l’atzar sempre ens reuneix màgicament el dia del seu sant.
A tots i totes que us vau acostar perquè us signés un llibre. Mil gràcies!!!
I un petó molt especial per a tots els familiars i amics de l’Alèxia.
