Un gran País, com sovint diuen als Westerns Americans. I no van errats. Un país que va de Coast to Coast ( Atlàntic/Pacífic) amb hores de diferències horàries i que compagina les temperatures de Nova Iork ( 10º sota zero) i Miami (25º) és un GRAN Páis en el sentit literal del terme.
Terra de contradiccions i pàtria dels iankis odiats, respira diferent d’ença que ha triat democràticament un president negre. Potser és l’embranzida de la força multiètnica i de les comunitats que volen fer-se sentir. Hi ha lloc per molta gent ( potser no per tota) en aquest Gran País. A ningú no li importa gaire com va vestit el del costat, però si sopiten que pot ser un terrorista disparen i després pregunten. El control policial histèric ( sobretot a aeroports ) t’acaba per convéncer que potser sí que sense saber-ho has comès algun delicte i ets culpable.
A Miami i a Nova Iork ( els dos llocs on vaig ser-hi de gira) les comunitats hispanes són cada cop més fortes. A Miami vaig conèixer molts cubans ensenyants, gent extremadament hopitalària i carinyosa. Les seves històries de vida eren sovint desgarradores i allunyades de la idea preconcebuda que tenia sobre els cubans a l’exili. Sincerament, me’ls imaginava més conservadors i intransigents i vaig trobar gent que no havia pres la decisió d’exilar-se perquè va ser arrossegada pels seus pares. Exactament com els nois i noies que vaig conèixer a les Escoles i Instituts. No se m’havia acudit que alguns d’aquests nens potser mai perdonaran els pares, que s’omplen la boca repetint que buscaven oferir-los una vida millor.
Reflexions a banda, Nova Iork va ser el destí definitiu de la meva Odissea i allà sí que vaig treballar de valent amb la premsa, la televisió i les visites a escoles i biblioteques. Un record molt especial pel Paco Abril, la Teresa Mlawer, El Sisco Vives i el Juan Villar.
Ha valgut la pena. I’ll come back!
links-videos-new-york
