Maite Carranza

Gàmbia, d’extensió si fa no fa com la provincia de Girona, és plena de catalans viatgers. Potser perquè és un país afable ( smiling) i ben comunicat. (Spanair). Potser perquè molts gambians venen a casa nostra ( Maresme) i cada vegada s’estilen més els matrimonis mixtes com el del lamin i la Ivette. ( A la foto inferior).

D’experiències solidàries  i gent interessant en trobareu arreu.

L’ONG “BON DIA GAMBIA” fundada per Jaume Sadurní i altra gent de Sant Cugat està duent a terme una tasca humanitària que en poc temps ha dignificat la vida de setanta nens orfes de l’Escola de Kerr Gallo. www.bondiagambia.org

En connivencia amb les ONGs “El sabor de la papaya” i “Mensajeros x Gambia” fan arribar a aquest remot racó de món batuts multivitamínics per combatre la desnutrició, promouen la construcción de dormitoris i la posada en marxa d’un hort. Us recomano a tots aquells que tingueu pensat viatjar-hi que inclogueu en la vostra ruta una estada a l’hotel “Monkeys Farm” -regentat per l’encantadora familia d’en Gustavo Acevedo-, que porteu batuts i programeu una visita a Kergallo. Podeu contribuir a la manutenció dels xavals dinant a casa seva un deliciós arròs gambià solidari.

elcolordelapapaya.blogspot.com

mensajerosxgambia.ning.com

The Monkeys´Farm Hotel

Road Buniadu to Kanuma
Niumy North Bank

Tel: 00 220 6931784 / 00220 7931784

themonkeyshotel@gmail.com

Un tomb per Gàmbia  és un tast amable de l’Àfrica negra.

Hi trobareu mercats acolorits, parcs naturals, monos, cocodrils, rius, selves i sobretot gent acollidora.

Us recomano el guia Lamin Ndjie. ( A la foto superior) De tota confiança i molt bon conductor. Tel: (00220 ) 9823805

I no oblideu el paraigua, l’estiu és temporada de pluges.

BON VIATGE!!!

DESTÍ GAMBIA:

Aquest estiu viatjo cap a Gàmbia, un petit país enmig de Senegal, per col.leccionar somriures i documentar-me per a una propera novel.la.

Malgrat que sigui època de pluges i malària ( potser no la millor per endinsar-me riu amunt) faré el que podré per conèixer el territori i la vida dels qui viuen allà.

La curiositat és la millor amiga del viatger.

BON ESTIU!!!!

El dimecres 26 de Maig va tenir lloc la Presentació de “paraules emmetzinades” a Bilbao a la Biblioteca Bidebarrieta. El dimarts 1 de juny al Injuve de Madrid. en ambdós casos en bona companyia i altíssimes temperatures.

“Paraules ememtzinades” en la seva versió en euskera i castellà, ja fa la viu viu fora de Catalunya.

Si voleu més informació, més fotografies i notícies de premsa, ràdio i televisió consulteu el Blog en Castellà.

DIUMENGE 6 DE JUNY, A LA TARDA, SIGNARÉ A “LA FERIA DEL LIBRO” A MADRID!!!

Acabo d’aterrar del Brasil i encara sento el so encomanadís de la Samba  i l’olor enganxifosa dels fruits tropicals amb què preparen els succos. Brasil és excessiu i musical, càlid i proper. Vaig estar tot just cinc dies a Sâo Paulo. Una ciutat que a primer cop d’ull es percep hostil. I ho és sense dubte. El centre està sent desallotjat per la droga i els barris marginals són ciutats sense llei. La gent viu a gratacels amb porters policies les 24 hores. No surten al carrer després de les 9 de la nit i és impensable que els nens vagin sols a l’Escola. Sao Paulo és un caos automobilístic des de les 7 del matí i els metros estan atapeïts de gent. Un formiguer humà de campi qui pugui. No és estilós com Roma ni glaumourós com Nova Iork. Però la gent balla Samba a les 11 del matí a la plaça de la República. 

Confesso que m’hi vaig sentir bé enmig del caos i el desgavell.  

Vet aquí el contrast d’una ciutat on cohabiten cases d’una planta amb edificis de 30 pisos. autopistes, ponts, rieres i abocadors escampats arreu enmig de barris impossibles.

Hi vaig anar convidada pel meu editor Gilberto Franco per presentar el primer llibre de la trilogia en portuguès. Una edició molt encertada amb la millor capa ( portada) que s’ha fet de la lloba. Vaig ser a la Fira del llibre infantil i Juvenil que celebra des de fa 27 anys el Col.legi Miguel de Cervantes, una prestigiosa escola bilingüe cofinançada pel Ministerio de Educación Español. La fira em va deixar bocabadada. Carpes, stands, xerrades, dinars i molts, molts xavals. Admirable.

Conviden una vintena d’autors brasilenys i argentins  sobretot i tenen un munt d’estands de les editorials del sector. Una festa al voltant del llibre en la qual em va tocar adreçar-me a un nombrós auditori. Vaig fer “palestres” per a totes les edats i els gustos presentant els meus llibres i parlant de fantasia i mites. Vaig protagonitzar l’acte d’Obertura, en companyia d’un poeta especialista en Vinicius de Moraes que amb un apaassionament gairebé sagrat va cantar i recitar la Creació. I tot amenitzat amb somriures, petons, abraçades, dolços, cafès i succos. L’hospitalitat dels portuguesos-espanyols és fora de sospita. El personal de l’Escola, l’editor i la seva família i els lectors em van abrumar amb la seva simpatia i la seva generositat.

A sota a l’esquerra amb en Gilberto Franco. Al mig amb alguns professors del Col.legi Cervantes. A la dreta amb unes lectores carinyoses.

Visca la Caipirinha!!!

�

Vam embarcar a Roma dimecres 21 i vam arribar a Barcelona dijous 22.

Una travessia original i agosarada que la Revista “Leggere Tutti” va fer realitat amb el poètic nom de “La nave di libri”.

La recepta no és gaire complicada: Un vaixell, mil italians, una dotzena d’escriptors italians, mitja dotzena d’escriptors catalans, un grapat de periodistes d’ambdós països i molts llibres.

Un cop va  sonar la sirena els catalans, amb ganes de jugar, vam seure’ns al ·divano” per parlar de Sant Jordi, la catalanitat i les roses que punxen. Vam estar a l’alçada fent entrevistes, presentant llibres i fent lectures poètiques.

El micròfon, però, estava constantment en possessió de l’equip contrari. Els escriptors italians són imbatibles quan agafen la paraula.

D’esquerra a dreta els viatgers del Mare Nostrum: L’Eduard Márquez, el Vicenç Llorca, Jo mateixa, L’Eva i el Marc Pastor, la Rosa i el Pau Faner.

Una aventura singular que va ser amenitzada amb histories truculentes -gentilesa del Marc Pastor- i incidents memorables com les trobades amb ELS ALTRES: Els lectors italians.

Un Pre-Sant Jordi per fer boca.

�

De Roma arriba un vaixell carregat de:  LlIBRES I ESCRIPTORS!

Doncs sí. Aixó mateix. El proper dia 22 d’ Abril atracará a Barcelona, procedent de Roma, un vaixell carregat de llibres, escriptors i periodistes. 

Més de mil italians desembarcaran a temps de disfrutar la Diada de Sant Jordi i entre ells viatjaré Jo mateixa, com a escriptora catalana convidada.  És la invitació més original i agosarada que m’hagin fet mai. 

El creuer durará des del 21 a las 22.00 hores fins el 22 a las 18.30 i durante el trajecte hi haurà xerrades, trobades literàries, entrevistes i temps per parlar  amb la premsa i els editors italians que estan força interessats en la festa de Sant Jordi i volen inspirar-se en l’acolorida  Rambla Barcelonina para celebrar alguna cosa semblant al seu país.

La trilogía de “la Guerra de les bruixes” está traduïda a  l’italià i ha tingut  bones crítiques en premsa. Aquest cop creuaré el mediterrani  de la mà de les meves  “striggas”.

Sergio Auriccio, el director de la revista “Leggere tutti”, un home atent que m’ ha escrit en persona, és l’nventor de la idea.

VISCA ELS ITALIANS!

�

Aquesta setmana estaré atrafegada visitant Escoles, Instituts i Biblioteques. Aniré a Badalona, a l’Ametlla del Vallès, al Prat del Llobregat, a Barcelona i a Figueres.

Com a novetat cal ressenyar que tinc tres xerrades sobre “Màgia d’una nit d’Estiu”. Serà una primícia escoltar de viva veu les impressions i curiositats dels lectors.

I els qui viviu prop de Figueres ja ho sabeu, la xerrada del dimecres tarda a les 18.00 és oberta a tothom.

Amenaço amb publicar fotos i ressenyes de les trobades.

�

La notícia del segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània em trasbalsa per l’esgarrifosa proximitat del succès.

L’Albert Vilalta, l’enginyer, és el marit d’una coneguda, la Mònica, una noia encantadora que en aquests moments està vivint en carn pròpia la ficció que vaig concebre aquest estiu.

I és que la meva darrera novel.la tracta d’un segrest, del patiment dels familiars, de l’espera, de la incertesa, de la desesperació,  de la impotència i de totes les tensions que es generen al voltant d’una desaparició com la que ens ocupa.  

La tercera i malaurada coincidència és que conec Mauritània. Hi vaig viatjar en una aventura singular  l’any 97 i vaig viure de molt a prop la corrupció de la policia i la perillositat d’un país on encara perdura l’esclavitud i on l’Estat és una invenció d’una fallida herència francesa. Malgrat tot, l’hospitalitat i generositat dels nomades del desert, molts d’ells saharauis refugiats i militants del Frente Polisario, compensava  amb escreix el regust amarg del postcolonialisme decadent d’un territori marcat per la guerra i la sequera.  Vaig recollir totes les meves experiències al llibre “Sin invierno”, el motiu per volar fins a Noadibou i agafar el tren més llarg del món que travessa el desert i et duu fins a Zouerate , a l’infern de les mines de ferro. 

Des d’aquestes pàgines expresso el desig que els tres segrestats, L’ALBERT VILALTA, L’ALÍCIA GÁMEZ i el ROQUE PASCUAL. siguin alliberats al més aviat possible i acabi el malson per a ells i les seves famílies i amics.   

Mai un segrest m’havia semblat tan esgarrifosament proper.

Gairebé cinquanta anys d’enfrontaments armats han mantingut aquest País Paradisíac lluny del turisme. Medellín sona a cartel,  Colòmbia a FARC. Tot plegat evoca segrestaments, narcotràfic, guerra i Pablo Escobar. 

Colòmbia ha estat tot això i més, però la seva capacitat de recuperació és tan prodigiosa com la natura que brolla arreu. Els joves de Medellín aspiren la vida amb frisança i la xuclen, gairebé sense respirar. Volen aprendre, volen viatjar, volen fer esport, volen parlar idiomes, volen volar.

Durant deu dies he visitat un munt d’Escoles i Biblioteques populars, he fet tallers de creació i he donat conferències a la ciutat de Medellín. Hi he anat convidada per la Fundació Sierra i Fabra que fa una feina encomiable. Des d’aquí una felicitació a la tasca que el nostre amic Jordi Sierra ha emprès en terres llunyanes.  I l’entenc. Entenc que els Medellinencs encomanin el seu entusiasme i amb la seva il.lusió puguin fer realitat projectes que aquí ens semblarien utòpics.

Encara se’ls encenen els ulls i tenen una lluïssor a les galtes que, malhauradament,  a la vella Europa anem perdent. Em recorden els joves dels darrers anys del franquisme i la transició, plens de projectes, d’ideals i amb una fe irreductible en el futur.

El seu futur, de moment, passa pels llibres. L’ajuntament de Medellin s’ha proposat la redempció de la violència amb la cultura.  I ho fa invertint un seixanta per cent del pressupost municipal en l’educació. Poca broma! 

Enlloc del món ha passat res semblant.

  Colòmbia és jove, és viva, és el futur i l’esperança.

Fora de les ciutats els paisatges són  cafetals, bananes, fruiters, ramats. Boscos milenaris i prats sense fi. Volcans i muntanyes andines. Platges Atlàntiques. Carib. Illes solitàries de sorra blanca.

Em penso que m’he deixat moltes coses per veure.  

Podeu llegir les notícies de les visites al blog en Castellà.

I ja sabeu, si no teniu plans per l’estiu… feu-vos un tomb per Colòmbia.  

Potser m’hi trobareu.

Volo cap a Gijón per fer una conferència dins del cicle “Palabra sobre palabra”. Parlaré sobre la creació dels universos fantàstics i en concret del procès d’investigació sobre les bruixes i el món imaginari de la meva trilogia.

L’acte serà dimarts dia 26 a les 19.30 al Centre de Cultura Antigua.

El Paco Abril que és optimista de mena,  però  es podria dir perfectament Paco Pegues ( Va perdre un avió, es va quedar sense veu) em va assegurar que no havien vist el sol en tot el mes de Maig,  però que segur que treia el nas en veure’m.

Per si de cas porto paraigua. Jo no és que sigui pessimista, és que sóc pràctica.

Això sí. Tornaré a temps de veure la final de la Champions des de casa.

Visca el Barça!