Maite Carranza

 

Durant aquesta setmana de Sant Joan podreu trobar un capítol del llibre PARAULES EMMETZINADES als transports públics de la Generalitat.  Aquesta original iniciativa forma part de la  campanya de promoció de la lectura  TASTA’M.

 

Ja ho sabeu, si voleu tastar algun llibre teniu com a aperitiu PARAULES EMMETZINADES.

 

BON PROFIT!

 

Â

Acabo d’aterrar del Brasil i encara sento el so encomanadís de la Samba  i l’olor enganxifosa dels fruits tropicals amb què preparen els succos. Brasil és excessiu i musical, càlid i proper. Vaig estar tot just cinc dies a Sâo Paulo. Una ciutat que a primer cop d’ull es percep hostil. I ho és sense dubte. El centre està sent desallotjat per la droga i els barris marginals són ciutats sense llei. La gent viu a gratacels amb porters policies les 24 hores. No surten al carrer després de les 9 de la nit i és impensable que els nens vagin sols a l’Escola. Sao Paulo és un caos automobilístic des de les 7 del matí i els metros estan atapeïts de gent. Un formiguer humà de campi qui pugui. No és estilós com Roma ni glaumourós com Nova Iork. Però la gent balla Samba a les 11 del matí a la plaça de la República. 

Confesso que m’hi vaig sentir bé enmig del caos i el desgavell.  

   

 

Vet aquí el contrast d’una ciutat on cohabiten cases d’una planta amb edificis de 30 pisos. autopistes, ponts, rieres i abocadors escampats arreu enmig de barris impossibles.

Hi vaig anar convidada pel meu editor Gilberto Franco per presentar el primer llibre de la trilogia en portuguès. Una edició molt encertada amb la millor capa ( portada) que s’ha fet de la lloba. Vaig ser a la Fira del llibre infantil i Juvenil que celebra des de fa 27 anys el Col.legi Miguel de Cervantes, una prestigiosa escola bilingüe cofinançada pel Ministerio de Educación Español. La fira em va deixar bocabadada. Carpes, stands, xerrades, dinars i molts, molts xavals. Admirable.

 

 

Conviden una vintena d’autors brasilenys i argentins  sobretot i tenen un munt d’estands de les editorials del sector. Una festa al voltant del llibre en la qual em va tocar adreçar-me a un nombrós auditori. Vaig fer “palestres” per a totes les edats i els gustos presentant els meus llibres i parlant de fantasia i mites. Vaig protagonitzar l’acte d’Obertura, en companyia d’un poeta especialista en Vinicius de Moraes que amb un apaassionament gairebé sagrat va cantar i recitar la Creació. I tot amenitzat amb somriures, petons, abraçades, dolços, cafès i succos. L’hospitalitat dels portuguesos-espanyols és fora de sospita. El personal de l’Escola, l’editor i la seva família i els lectors em van abrumar amb la seva simpatia i la seva generositat.

A sota a l’esquerra amb en Gilberto Franco. Al mig amb alguns professors del Col.legi Cervantes. A la dreta amb unes lectores carinyoses.

 

 

Visca la Caipirinha!!!

�

 

 

Sant Jordi, imbatible un cop més,  va véncer les previsions metereològiques i durant tot el dia va regnar el sol, el bon rotllo i les cues. En la foto de dalt, al Corte Inglès de la Plaça Catalunya, la cua era del Buenafuente, fora de quadre, que es va quedar sense mà. Les literates ( Mª de la Pau Janer, jo mateixa i la Llucia Ramis) aprofitàvem per fer-la petar i riure una estona.  

 

Signar llibres de vegades és una excusa per retrobar vells amics.  Com els que veieu. Abaix a  l’esquerra l’Albert Espinosa ( vam treballar junts fent guions) a la dreta el Javier Ruescas ( jove promesa de la fantasy).

 

 

 

I és un moment excele.lent per xerrar amb les lectores com la Laura i la seva amiga ( A sota a l’esquerra)  i conèixer escriptores novells com la Gemma Puig ( a la dreta) que s’estrenava amb la seva primera novel.la signant a l’Abacus.

 

 

 

Hauria estat un Sant Jordi com qualsevol altre  si no s’hagués produït el curiós fenòmen del retrobament paranormal al mig de la plaça Catalunya dels autori catalani de la Nave di libri ( a sota a la foto) i de tota la meva família ( no tinc foto, ja els tinc molt vistos).

 

 

Increïble. Oi?

 

�

 

Si em busqueu la Diada de Sant Jordi a Barcelona em trobareu a:

 

10-11-  HOTEL REGINA ( Esmorzar d’escriptors)

11-12 - EDEBÉ  ( Rbla davant Poliorama)

12-13 - ABACUS ( Plaça Catalunya- Banc d’Espanya)

13-14 - EL CORTE INGLÈS ( Plaça Catalunya)

16/17 - LLIBRERIA BERTRAND ( Rbla Catalunya/ Diputació)

18-19- FNAC TRIANGLE. ( Plaça Catalunya) 

 

Us espero!!!

 

 

 

De Roma arriba un vaixell carregat de:  LlIBRES I ESCRIPTORS!

 

Doncs sí. Aixó mateix. El proper dia 22 d’ Abril atracará a Barcelona, procedent de Roma, un vaixell carregat de llibres, escriptors i periodistes. 

 

Més de mil italians desembarcaran a temps de disfrutar la Diada de Sant Jordi i entre ells viatjaré Jo mateixa, com a escriptora catalana convidada.  És la invitació més original i agosarada que m’hagin fet mai. 

El creuer durará des del 21 a las 22.00 hores fins el 22 a las 18.30 i durante el trajecte hi haurà xerrades, trobades literàries, entrevistes i temps per parlar  amb la premsa i els editors italians que estan força interessats en la festa de Sant Jordi i volen inspirar-se en l’acolorida  Rambla Barcelonina para celebrar alguna cosa semblant al seu país.

 

La trilogía de “la Guerra de les bruixes” está traduïda a  l’italià i ha tingut  bones crítiques en premsa. Aquest cop creuaré el mediterrani  de la mà de les meves  “striggas”.

 

Sergio Auriccio, el director de la revista “Leggere tutti”, un home atent que m’ ha escrit en persona, és l’nventor de la idea.

 

VISCA ELS ITALIANS!

�

Dijous 8 d’Abril vaig presentar a Barcelona el meu darrer llibre “Paraules emmetzinades” a la Biblioteca Bonnemaison de Barcelona i van assistir-hi més de 150 persones. Un èxit.  La periodista Eugènia Ibàñez va moderar i presentar l’acte i va entrevistar-nos a la Vicki Bernadet i a mi. Vam parlar de la novel.la, dels abusos sexuals infantils, del síndrome d’Estocolm i  de la dificultat d’escriure per joves. Tot seguit les actrius Mont Plans i  Meritxell Santamaria van fer una emotiva lectura de fragments de la novel.la que em van posar la pell de gallina.

A la sala, plena de gom a gom, hi havia força joves i alguns d’ells ja s’havien llegit el llibre. Interessants les preguntes que van fer. Em quedo amb la millor de totes. ¿Per què el llibre acaba dient “Les dones sempre tenen raó″? 

 

Perquè és la pura veritat.  

 

Gràcies a tots els que vau acompanyar-me durant a aquesta estona entranyable.

 

I als que no vau poder asistir-hi us convido a llegir-vos el llibre. Està agradant mot i ja s’ha exhaurit la primera edició en català.

 

 

 

 

 

 

�

Dilluns 15 de Març vaig entrar per primer cop a la presó Model de Barcelona. Tota una vida passant-hi per davant, creuant els dits  i sentint com se’m posava la pell de gallina en recordar tants i tants empresonats dels anys del franquisme.

 Finalment, sense traumes i  per casualitat,  he tingut ocasió de coneìxer una petita part de la realitat que s’amaga murs endins.

 

 

 

Vaig estar tot un matí amb reclusos del mòdul psiquiàtric.

I us creureu si us dic que vaig jugar amb ells a un, dos, tres picaparets?

La realitat supera la ficció. Quinze presos i quinze visitants (entre els quals hi era jo) vam participar conjuntament de les activitats esportives que organitza la Merche Rios ( una professora marxosa i agosarada) cada dilluns, ajudada d’estudiants de la universitat. Una hora i mitja jugant a la gallineta, a la cadena, a tocar i a parar i a un munt de jocs que ens feien recordar el pati de l’escola i que difuminava qui eren els de dins i els de fora.

 I quan ja ens havíem fet amics a força de córrer en el mateix bàndol i d’agafar-nos de la mà, vam fer un pica-pica i va ser l’hora de la xerrada.

Vaig parlar-los de com escriure guions de ficció per Televisió i es van mostrar molt atents i interessats. Sobretot l’Andrés Rabadán que ja té experiència amb això dels guions i l’escriptura. Per si no ho sabeu va escriure el llibre histories des de la presó i va ajudar a esriure el guió de la seva pròpia pel.li. “Las dos vidas de Andrés Rabadán” Un xaval atent i cordial que podria ser qualsevol jove de qualsevol facultat si no fos perquè fa setze anys que viu a la presó.

Si encara no us heu llegit el llibre feu-lo. Us el recomano vivament. Una mirada aguda que dissecciona personatges sucosos i retrata admirablement les misèries humanes.

  

 

 

 

 

Els interns esperen delitosos els dilluns i ,segons els funcionaris,  aquest dia s’afaiten i es dutxen amb més ganes si cap per rebre les visites nets i mudats  i  respirar amb golafreria l’alenada d’aire fresc que es cola Model endins.

El logo de la samarreta de l’activitat ( dissenyada per l’Andrés Rabadán)  és un cor que somriu agraït per l’oxigen que li arriba cada dilluns.

 

Una metàfora tan real com la vida mateixa.

 

 

GRÀCIES MERCHE PER PORTAR L’ESPERANÇA ALS QUI JA NO ELS EN QUEDA!!!

 

Ahir dia 28 de Gener de 2010 vaig rebre el Premi de literatura Juvenil EDEBÉ per la novel.la “Paraules emmetzinades”

Va ser un dia feliç que vaig compartir amb l’altre guardonat, Rodrigo Muñoz i amb tots els amics, familiars i professionals que van assistir a la gala i que em van acompanyar en aquesta ocasió tan especial.

Gràcies al Jurat, a l’Editorial EDEBÉ i a tots el qui han contribuït perquè aquest novel.la fos escrita i premiada.

Avui, The day after, el destino a pair les emocions d’una jornada tan intensa.  

Demà us parlaré sobre la novel.la que veurà la llum pròximament.

 

Gràcies també a tots els que m’heu enviat la vostra felicitació i les vostres paraules d’afecte.

Un brindis a compartir amb tothom!!!

Aquesta setmana estaré atrafegada visitant Escoles, Instituts i Biblioteques. Aniré a Badalona, a l’Ametlla del Vallès, al Prat del Llobregat, a Barcelona i a Figueres.

Com a novetat cal ressenyar que tinc tres xerrades sobre “Màgia d’una nit d’Estiu”. Serà una primícia escoltar de viva veu les impressions i curiositats dels lectors.

I els qui viviu prop de Figueres ja ho sabeu, la xerrada del dimecres tarda a les 18.00 és oberta a tothom.

 

Amenaço amb publicar fotos i ressenyes de les trobades.

 

 

 

Â

 

 

Vaig anar a viure a Sant Feliu de Llobregat ara farà vint-i-set anys, com per casualitat, i m’hi vaig quedar. Sóc Sant Feliuenca d’adopció i me’n sento orgullosa. Un poble amb tradició progressista, prop de Barcelona, amb riu, amb muntanya i sobretot amb una poetessa i escriptora de la categoria de la JOANA RASPALL.

 

Tot plegat raons de pes que van pesar. 

 

 

I aquí sóc. Admirant aquesta dona admirable que  als seus  96  anys acaba de publicar un llibre de haikus i tankasi formant part, com els darrers quatre anys, del Jurat del concurs de Relats Curts Joana Raspall per a dones que convoca l’Associació de la Dona de Sant Feliu de Llobregat.

Aquest divendres 27 es van lliurar els Premis d’aquesta darrera convocatòria. I, com cada any, la lectura dels originals presentats em va trasbalsar.  Dolor, tristesa, solitud, desamor i incomprensió són potser els temes més comuns que alenen en els relats. Dones que escriuren en primera persona i relaten catàrticament fragments de les seves vivències. Tant de bo siguin capaces de superar els seus tràngols de la mà de literatura. Com la Joana Raspall, una dona mereixedora de Premi.

 

Felicitats per les guanyadores!!!