Maite Carranza

Blog funcionant amb el WordPress
Cercar 

Arxius per a la categoria 'Traduccions'

14 abril 2010

LA NAVE DI LIBRI

Autor: maite

 

 

 

De Roma arriba un vaixell carregat de:  LlIBRES I ESCRIPTORS!

 

Doncs sí. Aixó mateix. El proper dia 22 d’ Abril atracará a Barcelona, procedent de Roma, un vaixell carregat de llibres, escriptors i periodistes. 

 

Més de mil italians desembarcaran a temps de disfrutar la Diada de Sant Jordi i entre ells viatjaré Jo mateixa, com a escriptora catalana convidada.  És la invitació més original i agosarada que m’hagin fet mai. 

El creuer durará des del 21 a las 22.00 hores fins el 22 a las 18.30 i durante el trajecte hi haurà xerrades, trobades literàries, entrevistes i temps per parlar  amb la premsa i els editors italians que estan força interessats en la festa de Sant Jordi i volen inspirar-se en l’acolorida  Rambla Barcelonina para celebrar alguna cosa semblant al seu país.

 

La trilogía de “la Guerra de les bruixes” está traduïda a  l’italià i ha tingut  bones crítiques en premsa. Aquest cop creuaré el mediterrani  de la mà de les meves  “striggas”.

 

Sergio Auriccio, el director de la revista “Leggere tutti”, un home atent que m’ ha escrit en persona, és l’nventor de la idea.

 

VISCA ELS ITALIANS!

14 maig 2009

RESSÒ MEDIÀTIC DE LONDRES

Autor: maite

 

 

És un plaer anar a l’estranger a presentar un llibre en una altra llengua, sobretot perquè, a més de viatjar, la repercussió mediàtica de l’event és molt més alta que a casa nostra. Em va passar a Frankfurt, a Nova Iork i ara a Londres. Paral.lelament a la Presentació de WAR OF THE WITCHES a Londres, es celebrava a Mollerussa el Congrès de Literatura Infantil i Juvenil. Un dels temes més recurrents va ser la falta de cobertura informativa i de presència mediàtica de la literatura de nens i joves. Jo l’he patit durant 20 anys.

Sóc conscient que  l’interès dels medis pels llibres “exitosos” no és habitual, però que obre portes. Proposo que el proper Congrès de Literatura Catalana es celebri a Tokio. Sens dubte serà notícia i sortirà a la premsa.

 

De moment us adjunto la crònica apareguda al Periódico de Catalunya el passat dia 13 de Maig, l’entrevista  de Catalunya Ràdio al programa Sentits del dia 8 de maig, l’article de l’Ada Castells al diari Avui  del mateix dia 7 de maig i el reportatge de TVC emès el 9 de Maig al Telenotícies vespre .

Article Avui 7 de maig- avuilondres

 

Article Períódico de Catalunya 13 de maig - periadico-londres

 

Catalunya Ràdio- Sentits 8 de Maig

 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=837

 

Revista Digital Institut Ramon Llull -  http://www.llull.cat/_cat/_home/index.cfm?seccio=inici

 

TVC de Catalunya. Telenotícies vespre 9 de Maig -

http://www.tv3.cat/videos/1212949/Literatura-infantil-i-juvenil-a-debat

 

 

 

Bon profit!

12 maig 2009

LONDON IS CUTE

Autor: maite

 

Això és London. Pots treure els mobles al carrer (som al mig del carrer) llegir el diari i fotre el peus damunt la taula com si res. I també pots permetre que algú cansat ( jo) s’assegui una estona al teu costat i  de pas es faci una foto.

THAT’S THE MATTER!

Per això m’agrada, perquè tothom passa de tu, pots dur barrets horrorosos, roba hortera, ser del color que vulguis, parlar la llengua que et doni la gana i flipar ( això sí)  amb botigues originals i llibreries exclusives. London és generosa, teatral i deliciosament histriònica. Ara que s’ha esvaït la boira val la pena deixar-s’hi caure un cap de setmana i rular una estona per Covent Garden, Oxford Street, el Soho… i a la nit perdre’s en algun musical. Vaig veure Chicago ( res a envejar a laa pel.lícula)  i em vaig quedar amb les ganes de seguir les indicacions de l’Anna Juvé que estava entusiasmada amb Billy Elliott. Un altre dia serà.

 

 

Però no hi vaig anar per veure el Chelsey Barça ni per passejar per Portobello. Vaig anar-hi per presentar “WAR OF THE WITCHES. I ho vaig fer amb tots els honors a l’Escola Cañada Blanch el dia 7 de Maig. Gràcies al Jesús Nieto ( Un profe friendly) els alumnes van ser participatius i creatius. Els que veieu a la foto van dramatitzar un capítol del “clan de la lloba” i van fer un fifty-fifty anglès/castellà.

Un agraïment públic des d’aquí a la Núria Corominas ( la primera de la dreta),  delegada de l’Institut Ramon Llull a London que no només es va xupar l’acte i va fer-se la foto ( riallera)  sino que a més va ser la nostra amfitriona durant l’estada. Ens va convidar a  sopar, ens va estar explicant mil i una anècdotes i ens va dur a la seu del Ramon Llull a la City. Visca la cordialitat i l’enstusiasme. Com deia dona Xima a don Toni de Bearn:  Núria, sempre tindràs un plat d’escudella a casa nostra.  

 

 

I coneixieu la Marta Muntada? És la Cap de premsa d’EDEBÉ i culpable d’aquest event i molts d’altres. Ella va coordinar la campanya i potser per això va ser exitosa. En aquesta petita gira van entrevistar-me la TVC,  Catalunya Ràdio, RAdio 4, El Periódico, la Vanguàrdia, la SER i la Revista de l’Institut Cervantes.

I aquí ens veieu a totes dues. Jo cofoia davant de la Seu de Bloombsbury  (l’editorial que m’ha traduït a l’anglès) amb WAR OF THE WITCHES  a la mà.  I la Marta fent el que més li agrada, tractant de trucar per telefon.

 I si voleu veure el reportatge que van fer a TVC i que van emetre dissabte 9 de Maig aquí el penjo. Cliqueu i us sortirà.

http://www.tv3.cat/videos/1212949/Literatura-infantil-i-juvenil-a-debat

 

GOOD LUCK!

 

 

4 maig 2009

SEMÀFOR VERD A LA VANGUARDIA

Autor: maite

 

Diumenge 3 de maig vaig tenir el privilegi de sortir al semàfor verd de la Vanguàrdia en companyia ( entre d’altres ) d’en Pep Guardiola. I és que era “the day after” de la golejada gloriosa al Bernabeu.

El motiu ? La propera gira a Londres per presentar THE WAR OF WITCHES. Atenció perquè la trilogia ja va per les 22 traduccions.  

 

  Està imparable, com el Barça.

 

I aquí sota podeu clicar damunt del PDF i trobareu l’elogiós article de la Rosa Mª  Piñol, publicat a la pàgina 44. Moltes gràcies Rosa Mª.

 

 

maitevanguardia-pdf

18 març 2009

WAR OF THE WITCHES

Autor: maite

Ja tenim edició britànica!

Diferent portada i diferent disseny que l’americana, però això sí, la mateixa editorial: Bloomsbury.

Els meus amics voten per la portada britànica “against” l’americana. 

Un a zero. S’accepten apostes.  

La novetat ja s’ha fet sentir. Ha sortit publicada una crítica molt elogiosa al famossíssim “FINANCIAL TIMES” . L’adjunto a sota. I els propers 6 i 7 de Maig aniré a Londres, convidada per l’institut Cervantes i l’Editorial Bloomsbury ( amb la col.laboració de l’Institut Ramon Llull) a fer promoció del nou llibre.

Glups, hauré de posar un raig d’oli al meu english. Grinyola.     

 

3 febrer 2009

GIRA PER LES AMÈRIQUES

Autor: maite

 

 Aquest desembre vaig volar a Mèxic i els Estats Units per presentar la Trilogia de la Guerra de les Bruixes.  Una gira  de tres setmanes visitant escoles, biblioteques, ràdios i  televisions dóna per moltes anècdotes, unes quantes fotos i molts records.

El record del fred de Nova Iork, dels cubans de Miami, dels mariachis de Guadalajara o dels manifestants de Mèxico DF.

Prometo parlar-ne. 

Aquesta foto curiosa davant del Guggenheim  és obra de la màgia de l’escriptor Paco Abril. ( Encara se’m congela el nas en recordar els 14 graus sota zero).

Paco, ets un artista.

3 novembre 2008

FESTIVAL A LUND

Autor: maite

 

 

Ara farà una setmana vaig ser convidada al Festival de literatura infantil i juvenil que se celebra a Lund, una ciutat del sud de Suècia.

El nom no era cap eufemisme. Realment era un festival amb bandes de música, exposicions, obres de teatre, parades de llibres, xerrades i tallers. 

M’hi vaig sentir molt còmoda, potser perquè els suecs han après a fer més amable un país fred gràcies a les flors, les bicicletes i els llibres. Ah! I els interiors IKEA!

I els fans de la lectura són com a tot arreu. Em van entrevistar una colla que s’havien llegit el primer llibre de la trilogia i hi havia una noia que havia batut el rècord, se l’havia llegit 14 vegades. Potser que en publiquin el segon, no? ( ho dic per la pobra noia).

Això sí, com a curiositat us confesso que les expressions de les cares del públic no em deien res. Mentre parlava eren com estàtues de sal. Fins i tot en algun moment pensava que estaven emprenyats o avorrits. I no, resulta que estaven concentrats i que en acabar eren d’allò més amables. La veritat és que despista i que a diferència d’altres públics més tansparents, els suecs són hieràtics i desconcertants. 

Els ho perdono perquè llegeixen molt.  

Skol!

Maite